I Mapa web    I Favorits    I Recomana    II Castellano
Benvingut/da
    I Portada     I Qui som     I Notícies     I Subscriu-te al butlletí     I Campanyes     I Contacta     I Denuncia     I Agenda    
   12/03/10 I Divendres   I   Cercador       I    Avançat 
Avui a TV
Especials
Graella diària
Cinema i DVD
Estrenes cinema
Estrenes DVD
Especials
Clàssics
Cinefòrum
Notícies
Videojocs
Novetats
Selecció
Llistat general
Webs
Info web
Educa web
Oci web
Enllaços
Articles
Mitjà televisiu
Programes TV
Estudis
Legislació
Cinema
Videojocs
Internet
Opinió
I Qui som      I Projecte educatiu     
I Introducció
I Projecte "Aprendre a mirar"
I Revista Contraste Audiovisual
I Web ContrasteA
I Conferències

  És una evidència social que la televisió, i en general el món de les pantalles (Internet, videojocs, móvil, etc.), s’ha convertit en un nou agent formador de nens i adolescents. S’ha arribat a aquesta situació degut tant a la quantitat de temps que els usuaris passen davant les pantalles com a l’atractiu de les imatges, la varietat de continguts, la seva presentació per enganxar als nens i adolescents fins a tal punt que els seus comportaments siguin els d’un vertader adicte.


Cada dia són més els professionals de la medicina i de l’educació, que estan alertant a la societat d’aquesta capacitat adictiva de les pantalles degut a un ús incorrecte, Molts d’aquests professionals s’han atrevit a qualificar-les “d’altres drogues”.


Una vegada finalitzada la jornada escolar, els nins i adolescents conviuen en la seva llar amb la televisió, amb Internet, els videojocs o el móvil, que ofereixen a totes hores continguts que van en contra de l’educació que els pares volen pels seus fills. L’activitat formadora de pares i professors es veu interferida per altres persones i elements nocius, que han accedit a la seva llar sense cap control ni permís.


La vida actual permet a molts nens i joves situar-se enfront al televisor, l’ordinador o el mòbil moltes més hores de les que els convindria. Això es dona, en molts casos, perquè els pares encara no han arribat a casa, o bé perquè hi ha una cultura audiovisual que els “exigeix” estar al dia de les diferents sèries, programes, videojocs i demés -que són motiu de conversació a l’escola-. 


Aquest comportament davant les pantalles és potencialment adictiu en la mesura que la voluntat de l’usuari es va quedant anulada i incapacitada per poder dominar el mitjà, així com per atendre les seves obligacions més elementals o quotidianes.